Pintura, urpes roses i decisions qüestionables

Totalment. Però si ho estàs gravant, el meu estómac acaba de fer aquest soroll. No era una declaració política.

Vuit opinions, un lavabo i cap respecte per una porta tancada. Vaig aprendre a defensar el meu sopar i a negociar el temps davant del mirall. La gent em pregunta d'on em ve l'instint de carrer. Has provat mai d'aconseguir l'última creps d'aquell pis?

Color. Moviment. Un camió de repartiment amb unes lletres increïbles. Mentrestant, a dins, algú explicava un tren que sortia d'una estació a seixanta quilòmetres per hora. Jo volia saber qui havia pintat el tren. Pel que sembla, això no entrava a la pregunta.

Una gateta amb una actitud terrible. Molt autobiogràfica. Algú la va assenyalar i va dir: “I això què se suposa que és?” La meva primera crítica pública. Brutal, però l'exposició era gratis.

Vaig tornar a casa i en vaig fer vint més. La crítica és útil, però ser tossut també.

Les meves idees es van fer més grans que el meu pressupost. Hi ha un moment perillós en què mires un croquis perfectament raonable i penses: “Sí, però i si fos enorme?” Aquesta frase ha causat la majoria dels meus problemes.

Uns quants wholecars després, havia après que un petit error en un quadern es converteix en un error enorme en un tren. No pots tapar-lo disimuladament amb la tassa de cafè.

Sobretot adonar-me que tenia molt per aprendre. Vaig arribar amb confiança per a tres gats i experiència per a mig. Veure gent que entén de debò les lletres fa que tornis a casa i demanis perdó al teu quadern de dibuix.

Per una vegada, vaig escoltar més del que vaig parlar. La meva família encara es nega a creure's aquesta part.

Les lletres han de funcionar. L'actitud no salva una K que sembla una cadira de jardí trencada. Creu-me, ho he provat. Jo li vaig dir experimental. Les meves amigues li van dir cadira.

Els bons colors ajuden. Les bones amigues t'avisen del tema de la cadira abans que acabis de pintar-la.

Una vegada vam discutir tant sobre una marca que em va començar a fer pena. Una marqueta de res, intentant passar una tarda tranquil·la.

Però sí que vaig conèixer gent interessant i vaig aprendre a acabar-me el cafè abans que ningú em demanés que l'expliqués. Si no, de cop la tassa representava l'aïllament urbà, i jo encara no havia esmorzat.

Aquestes guitarres d'AC/DC em fan venir ganes d'aixecar-me i fer alguna cosa. Pintar, ballar, pujar un altaveu sospitosament pesat per quatre trams d'escales.

Snoop Dogg i Eminem tenen els seus fans. Jo simplement no sóc la gata a qui demanar que s'uneixi al cor. Podem negociar la playlist, és clar. Sóc molt raonable.

Normalment amb AC/DC.

No parava d'aparèixer, d'ajudar i de deixar-me coses. Un retolador. Una jaqueta. Mig entrepà. Al final, va ser més fàcil fer-me membre que continuar gestionant un servei d'objectes perduts.

Però, en realitat, ens agradava fer coses juntes. Ningú esperava que em convertís en una altra gata per encaixar. Això va significar molt.

Són la gent que t'ajuda a carregar les coses quan la part emocionant ja ha passat. Tothom vol venir a la inauguració. Els amics de debò hi són després, aguantant una escala i preguntant per què has fet servir tanta cinta.

Ho celebren quan alguna cosa va bé. Quan no, porten menjar i t'ajuden a pensar què fer després. Tot i que seguiran esmentant la K de cadira de jardí.

Volia alguna cosa que la gent recordés. Les grapes rosa van funcionar de meravella. La xapa ajuda quan algú diu: “La teva cara em sona, però…”

A més, va bé portar les teves inicials a la roba quan els teus amics no paren de demanar-te-la emprestada. Tot i que, pel que sembla, «KC» pot voler dir «Keep Clothing», és a dir, «queda't la roba». Tindrem una reunió de la crew sobre això.

En una exposició, una artista nerviosa estava sola al costat de la seva obra. Li vaig preguntar per ella i la vaig escoltar de debò. Aviat se'ns va unir més gent. Més tard em va explicar que havia estat a punt de marxar abans que obrissin les portes.

De vegades ajudar és simplement quedar-se al costat d'algú fins que sent que pertany. Per a mi té sentit. La vida millora quan ens cuidem una mica els uns als altres.

I sé callar quan cal. Hi ha testimonis.

Totalment. M'encanta la gent, però de tant en tant la meva bateria social fa el mateix soroll que un esprai buit.

Llavors necessito una finestra, un quadern d'esbossos i que ningú em pregunti què estic fent. Sobretot si el que estic fent és res. Els gats fa segles que investiguen el no-res. Respecto la tradició.

Triar com visc i acceptar que les meves decisions tenen conseqüències. Si reservo un vol a les sis del matí, m'he d'enfrontar a la versió de mi mateixa que va pensar que era bona idea.

No ens portem bé.

També vol dir saber quan dir que no. No has d'acceptar totes les invitacions només perquè algú escrigui “oportunitat increïble” en majúscules.

Per a mi, les religions són històries creades per la gent, i no vull construir la meva vida al voltant de normes en què no crec. Sempre he fet preguntes. “Perquè això és el que se suposa que has de creure” mai no ha estat una resposta que em convencés.

Però els meus amics poden pensar diferent. Podem no estar d'acord i, tot i així, sopar junts. L'amabilitat m'importa molt més que guanyar una discussió.

Només em poso difícil quan algú intenta organitzar-me l'ànima sense preguntar. La meva agenda ja és un desastre.

Menjar animals no em sembla bé. M'agraden més quan van a la seva.

A un escèptic li faria tacos de xampinyons amb mongetes fumades, alvocat i una salsa ben picant. Després el deixaria acabar-se el tercer taco abans de preguntar-li com de terriblement privat se sentia.

La meva cuina ha fet canviar d'opinió més d'un. De tant en tant, la salsa ha canviat plans de viatge.

Estocolm em fa anar més a poc a poc i mirar la llum. Zuric em fa creure que podria arribar a ser ordenada. Barcelona em té fora tan tard que oblido tot el que m'ha ensenyat Zuric.

M'encanten les tres. La meva maleta preferiria que me'n quedés amb una.

Una ment àgil, amabilitat i la capacitat de fer-me riure quan intento semblar misteriosa.

Unes potetes boniques ajuden. Però si ets groller amb el cambrer, ni la cua més magnífica d'Europa no et pot salvar.

I pregunta'm per la meva feina. I escolta de debò la resposta. Això és molt més atractiu que recolzar-se en alguna cosa cara.

Sí. Vaig dir que em quedava per l'arquitectura.

Cosa que era tècnicament certa. El seu pis tenia sostre, parets, diverses finestres excel·lents…

Al final.

Fes preguntes abans de donar res per fet. La química és meravellosa, però no et diu si algú pensa que les cinc del matí són hora d'anar a dormir o d'esmorzar.

I, a més, no deixis mai la teva jaqueta preferida com a gest romàntic. Deixa un dibuix. La jaqueta la necessitaràs.

I sigues sincer. Si te'n vas, digues-ho. No deixis que algú planegi un futur mentre tu fas en secret el check-in d'un vol.

Hi ha un retrat de gata dels meus inicis amb els ulls mirant en direccions completament diferents. Vaig dir a tothom que vigilava tot el barri.

Sincerament, ara li tinc afecte. Té cara de saber alguna cosa que jo no sé.

No tornaria a pintar tots els errors. Alguns em recorden fins on he arribat. Altres em recorden que he de dormir una mica.

Un espai d'art comunitari on la gent pugui pintar, aprendre i conèixer-se sense sentir que primer ha d'impressionar. M'encantaria ajudar a construir-lo.

Dona'm un mur, un bon equip i una cuina vegetariana a prop. Faig la maleta de pressa.

Trobar el meu passaport porta més temps. Li agrada tenir vida privada.

Saps escoltar? Compleixes les teves promeses? M'explicaràs amb sinceritat quan alguna cosa no funcioni?

El talent importa, però aparèixer també. Un geni que desapareix sempre que toca netejar els pinzells esdevé considerablement menys atractiu.

Porta curiositat i ganes de treballar. No cal que tinguis un portfolio magnífic per ser un bon col·laborador. Del que sí que has de tenir cura és de tornar-me les tisores.

Continua endavant. Algunes persones no ho entendran i unes altres et sorprendran. Sigues més amable amb els teus primers treballs. Guarda els dibuixos que et fan vergonya. Algun dia potser et faran somriure.

I posa alguna cosa sota aquesta cola. Aquesta és la taula dels sopars familiars, maco. En sentirem parlar durant anys.

Segueix la música i pregunta qui ho està omplint tot de pintura rosa. Porta sopar vegetarià, una bona idea i a tu mateix. Segurament ja tinc el disc.

De fet, porta també un granota neta. Hi ha hagut un incident.

Un plaer. Fes servir una foto maca, si us plau. I si esmentes l'incident, descriu-lo com un estudi de color.