Kinky de la Klitty Crew

Unir-se a la Klitty Crew va donar a Kinky una cosa que no sabia que buscava: un lloc al qual pertànyer sense haver de quedar-se en un sol lloc.

Va portar el seu quadern d'esbossos, les seves urpes rosa i un talent impressionant per convertir desconeguts en amics. Aviat ja estava presentant gats que necessitaven una mà a gats que sabien com ajudar. Si algú tenia problemes amb un projecte, Kinky es remangava. Si un artista nou estava nerviós per mostrar la seva obra, ella arribava d'hora i es quedava fins que marxava l'últim visitant.

Ajudar la gent tenia sentit per a ella. La vida era millor quan algú s'adonava que tenies un dia difícil i hi feia alguna cosa.

Malgrat tota la seva energia inquieta, Kinky sabia seure al costat d'una amiga i escoltar.

Esperit lliure

La religió, en canvi, mai no l'havia fet sentir a casa. Per a ella, les religions eren històries inventades pels humans, històries que la gent havia transmès, canviat i de vegades fet servir per dir als altres com viure. No volia que li marquessin els límits del seu esperit lliure. Preferia fer preguntes, formar-se la seva pròpia opinió i deixar que els altres fessin el mateix.

Les seves amigues no havien d'estar d'acord amb ella. Podien parlar-ne durant el sopar, sempre que ningú esperés una conversió abans de les postres.

Sempre vegetariana

El sopar, en el cas de Kinky, sempre era vegetarià.

“M'agraden els animals”, deia. “Menjar-me'ls no em sembla bé.”

Buscar un bon menjar vegetarià ho afrontava amb el mateix entusiasme amb què descobria una nova peça de street art. A cada ciutat va anar recollint petits llocs preferits, i gairebé sempre se n'anava coneixent la gent que hi treballava.

El do particular de Kinky

Aquest era el do particular de Kinky. Podia arribar a un lloc amb una bossa de pintura i sense cap pla, i al vespre ja estar ajudant algú a penjar una exposició, compartint un àpat i quedant per tornar-se a veure.

La Klitty Crew va aprendre aviat que, quan Kinky deia “He conegut algú que hauries de conèixer”, valia la pena escoltar.

Darrere de l'aclucada d'ull descarada i de les aventures salvatges hi havia una gata a qui li importava de debò el món pel qual es movia. Volia llibertat per explorar-lo, coratge per qüestionar-lo i l'oportunitat d'alegrar una mica el dia a algú pel camí.